Diuen, conten i expliquen que vivia en un llac una dona d'aigua anomenada Mifegínia. Aquesta nímfa tenia el poder de petrificar tothom qui gosava mirar-la fixament als ulls. D'aquí que la gent procurés no trobar-se-la mai.
Voltava aquest llac una serralada de muntanyes habitades per dos éssers molt especials. El fill de la muntanya i el fill del tro. Aquest dos personatges no s'estimaven gaire i es barallaven sovint.
Un bon dia, el fill de la muntanya va baixar al llac i va descobrir la bellesa de la dona d'aigua. Estava prenent un bany i de cop, l'amor a ser absolut i instantani i sobretot, possible!! perquè el fill de la muntanya va resistir l'encantament de la Mifegínia. Van banyar-se i viure feliços fins que... El fill del tro va decidir anar a buscar el seu estimable enemic que feia dies que no veia. I carai! s'el va trobar embriagat d'amor amb una dama de caure de cul. Això no pot ser! El fill del tro va establis una gran lluita que el va deixar difunt en mans del de la muntanya. L'amor havia vençut la ira. Però la cosa no va durar gaire. El Tro, pare del fill del tro, es va encentre en flames davant l'esdevingut i, en un gran atac d'ira fa fer miques tot, tot i tot. L'estany les muntanyes els habitants,... i la mifegínia?
No! La Mifegínia es va poder salvar de la massacre dins les profunditats del llac. I en sortir es trobà els vassalls del fill de la muntanya retent-li honor. I un gegant, el gegant de la pilastra que passava per allà, va ser l'escollit per restaurar l'ordre i l'harmonia en la zona. Amb les seves grosses mans cavava la terra com la mantega. Un dels grans èxits va ser la gran sèquia Monar que passa vora l'institut. Però espereu amics, la condició que donar la Mifegínia al gegant per responsabilitzar-se de les obres -quina barra!- fou que s'arranqués un pèl per cada palada de terra. I així mateix passa, no podia ser d'altra manera, El Pelut de la pilastra ( que era com l'anomenaven els vilatans per la gran mata de pèl que tenia ) es convertí en el Pelat de la Pilastra. Ja podeu riure, ja... I de tots els cabells que es arrencar la Mifegínia en feu un coixí que amb els poders atorgats per les seves mans esdevingué màgic. Quan el Gegant dormís en el seu redós només somiaria amb ella i així esdevindria real el seu somni d'amor. Així succeïr, senyors i senyores, en la primera migdiada es quedà fregit. I encara és hora que desperti.
Conte contat ja està explicat.
